La naturaleza y los griegos

Erwin Schrödinger
La naturaleza y los griegos

Barcelona, Tusquets (col·lecció Metatemas), 1997

Traducció: Víctor Gómez Pin
136 pàgs., 12 euros

És habitual que els científics de primera línia, arribada una certa edat, mirin enrera per tenir una perspectiva més global de la seva disciplina. Erwin Schrödinger és conegut fora dels cercles acadèmics per haver-se empescat una mena d’experiment cruel sobre un gat, però aquest gedankenexperiment (o experiment mental) ja era una mostra de la seva preocupació per les implicacions de la teoria quàntica que ell mateix va ajudar a construir (va obtenir el Nobel en física l’any 1933).

Aquest petit llibre conté les conferències Shearman, que Schrödinger va dictar a Londres l’any 1948. En elles, l’autor mira enrera, i ho fa fins a una distància temporal de 2500 anys i en direcció al racó del mediterrani banyat per aigues egees. Per què els grecs? Schrödinger ens ofereix bones raons, però es poden resumir en la definició de ciència que pren prestada de John Burnet: “…és una adequada descripció de la ciència dir que en ella es tracta de ‘pensar sobre el món a la manera dels grecs’”. Aquesta manera de pensar, doncs, seria una mena de moviment cultural fundat pels grecs, però no seria l’única manera possible de pensar sobre la natura. Així, si esbrinem quines són les seves línies mestres, potser llavors tindrem l’oportunitat d’alliberar-nos del seu encanteri. Si no, seguirem sent com peixos incapaços de veure l’aigua en què nedem, simplement perquè no haurem conegut mai cap altre mitjà.

La primera de les hipòtesis en què “nedem” seria per a en Schrödinger la inteligibilitat del cosmos, el fet que “el desplegament de la natura pugui ser entès”. Això el porta a parlar de Tales, el primer científic, i de la influència de l’escola de Milet, però també, per exemple, de l’atomisme avant-la-lettre de Demòcrit, més de 2000 anys abans que apareguessin les primeres proves empíriques.

El llibre em sembla recomanable com a lectura d’aproximació a la ciència, o al pensament grec, o a totes dues coses, tot i que Schrödinger diria que n’és una de sola.

Anuncis