Fanny Hill

Fanny Hill

Fanny Hill
John Cleland
Trad.: Xavier Pàmies
Martorell, Adesiara Editorial, 2012. 22 €
275 pàgines

La fama d’algunes obres es nodreix de la polèmica, voluntària i involuntària, que susciten. I entre els temes conflictius, el sexual, tractat des de l’òptica de l’erotisme o la pornografia, n’és un dels preeminents. Entre els nombrosos llibres censurats i prohibits pel contingut eròtic, el cas d’aquesta novel·la és prou significatiu. Publicada a Anglaterra a mitjan segle XVIII, no va trigar gaire a ser perseguida i prohibida. L’autor i els editors van ser acusats de corrompre els súbdits del rei, però no obstant el bandejament de les impremtes i el fet que l’autor fos obligat davant dels tribunals a renunciar a la seva obra, Fanny Hill es va continuar publicant en edicions pirates. Encara que sorprengui, la prohibició legal va perdurar fins als primers anys seixanta del segle passat, quan un tribunal de Nova York va sentenciar que el llibre no tenia contingut obscè.

La protagonista relata, en una sèrie de cartes llargues, part de la seva vida començant pels temps en què és una adolescent òrfena que viatja a Londres per mirar de tirar endavant. Ja des de les primeres hores a la metròpoli, la innocència de la noia es veu sacsejada per un món desconegut de vivències i sensacions. Tenint en compte l’època i el lloc, sorprèn com en Cleland escriu sobre les peripècies i l’aprenentatge sexual en la pell de la Fanny, una noia sense malícia ni coneixements, que a poc a poc s’endinsa pels viaranys del sexe amb clara voluntat d’aprendre’n i gaudir-ne sense poder-ho evitar ni voler-ho evitar. Apart de la gosadia d’aquesta temàtica en el seu temps, potser el mèrit més destacat del llibre és la qualitat literària. Els episodis eròtics es descriuen amb tota mena de detalls, sense estar-se’n dels aspectes més explícits, i tanmateix, l’autor els resol amb una elegància i solvència que fins i tot avui dia em semblen difícils d’aconseguir. Literàriament parlant, al marge del context sociohistòric, diria que és un producte de gènere que funciona d’allò més bé, encara que el meu bagatge com a lector en aquest àmbit m’impedeix pronunciar-ho amb rotunditat.

L’aurèola de conflicte que en ocasions envolta l’art no permet d’establir una diferenciació nítida entre el ressò social i la transcendència real. L’historial polèmic i clandestí d’aquest llibre segurament ha perjudicat una valoració justa. Avui dia, publicar una obra d’aquesta classe genera ben poc enrenou, llevat de certes campanyes de vendes ben orquestrades o de les típiques veus que hi protestarien com a perpetuació de determinades tradicions tan encarcarades com hipòcrites. En resum, és un llibre molt ben escrit on, una vegada més, se’ns ensenya que ja fa molts segles que en qüestions d’erotisme caminem en cercles. I si bé no hi trobem res d’original des d’una perspectiva contemporània, la història és prou entretinguda i refrescant, a banda de donar plaer a la lectura. I a altres sentits.

Anuncis

Cirera

20081107-cirera 3
Joan-Lluís Lluís
Cirera
La Magrana, Barcelona, 1996
76 pàgines, 6,5 euros

Fresc, irreverent, descarat, cirera, aquest mot m’evoca una sensació senzillament deliciosa. Us imagineu assaborint un parell o, fins i tot, una sola cirera, d’aquelles que tenen la pell tan lluent i vermella i que són tan dolces?

Quan obrim el llibre ens trobem amb un compendi del que podria molt bé ser un diari personal d’una noieta ben eixerida d’una vintena d’anys de la Catalunya nord. Ens desafia des del primer moment fent-nos partícips de les seves trifulques sexuals i amoroses, allà nosaltres si ens atrevim a llegir-les. Adverteixo que algunes m’han xocat i que més val llegir-les amb la ment ben oberta.

Us avanço que he tingut la tasca de destriar els somnis de la realitat, els enganys i els jocs mentals de la veritat. Ens trobem amb una fan del sexe, amb una xicota que té una autèntica veneració per les “pistolines”, o “titolines”, o “vits”, però sembla ser que la seva preferida és la d’un suís-alemany que es diu Oskar.

Estic d’acord amb la contraportada, segons la qual quan la sexualitat és atrevida i està íntimament unida a una imaginació creativa pot resultar-ne una gran festa. A partir d’aquí qualsevol dia pot ser festa. Endavant, doncs!