El nacimiento


El nacimiento

Alexéi Varlámov
Acantilado, Barcelona 2009
Traducció del rus de Selma Ancira
Pàgs: 156

Ets a la primera pàgina i ja perceps les profunditats d’un ventre matern d’una dona russa de trenta cinc anys en el sisè mes d’embaràs. T’assabentes –pel seu parloteig interior– de les aprensions davant una maternitat primerenca i del recel cap al seu marit que creu completament aliè als terrors que experimenta vers el seu cos i la seva ment canviant. La desconfiança és mútua, es troben a anys llum l’un de l’altre. La seva relació ha esdevingut una quotidianitat de desencontres des del començament. I només tenen en comú les atencions que dispensen al seu gos.

Després de dotze anys de vida en comú, quan no pensen ni remotament en que poden ser pares… el destí els sorprèn. De cop, un allau d’emocions soterrades i de desvariejos mentals emergeix i n’hauran de fer front. Em sembla magistral que surtin una pila de tòpics com ara “No había hecho nada en la vida porque no sentía el apoyo de ella. Haberse casado con ella era el error más grande que había cometido y la causa de todas sus penas… pero él sabía con certeza que si esta mujer lo abandonaba, ninguna otra podría sustituirla” o “pero no tener un hijo no sólo la afligía sino que le quitaba todo sentido a su vida”.

Et quedes glaçat quan vas veient el sistema hospitalari a Rússia. Segons l’autor, sempre ha estat així, ni revolucions ni perestroika ho han pogut canviar. La crítica que se’n fa és molt dura i queda molt palesa davant les serioses dificultats de la naixença del nadó. El triangle pare-mare-bebè et fa palpitar, dotant-los d’una rellevància extrema. Un camí ple d’esperança i desesper anirà traçant-se a mesura que passem pàgines amb l’ai al cor. Vas veient com un home i una dona desfets es van construint, a poc a poc, en una situació on les seves forces estan al límit. Tot passa durant l’estació més freda i de mica en mica s’anirà temperant.

El llibre duia embolcallada una faixa de paper amb la frase “una història emocionant i tendra” i és veritat, totes les referències al bebè són especialment colpidores i dolces. És una història que et sembla tan esfereïdorament real que et commou profundament. M’ha semblat una obra esplèndida, preciosa.

Anuncis