Assassins de margarides

Anna Garcia Garay
Assassins de margarides
Viena Edicions, Barcelona, 2012
47 pàgines

Et llegeixo molt fàcilment, sembles senzill d’escriure, però només ho sembles. I aquesta és la grandesa de la teva petitesa.  L’Anna Garcia Garay, l’autora d’Assassins de margarides, ens gosa parlar del que passa quan tenim companyia  amorosa, o del que passa quan ja no la tenim.

Tots potser ens hem cregut que hem estimat alguna vegada, i potser hem tingut a les mans una perfecta margarida de pètals blancs, com fulls de paper, a punt per estrenar. I, amb la il·lusió continguda, hem volgut endevinar m’estima o no m’estima i, al final, sigui quina sigui la resposta, hem quedat una mica tristos, perquè la bellesa de la margarida s’ha reduït només a allò que era i ja no serà, perquè ens l’hem carregada amb el nostre afany i les nostres mans maldestres.

ANTECEDENTS PENALS

Tots,
en algun moment de la nostra vida,
hem estat assassins de margarides.

(PRE)SENTIMENT

De vegades em pregunto què hi havia abans de tu.

VERMELL RETOLADOR

He corregit el sentiment sobre el paper
tantes vegades
que ha esdevingut vermell retolador.
Del negre tinta dol,
no en queda res més que
un toc de màscara a les pestanyes
d’aquests ulls que ja no sabran mirar-te
si et tinc a prop.

Malauradament, quan només ens queda el sentiment d’enyor i malenconia, davant el miratge immens de les estones compartides, per molt que resseguim els records, que tinguem la temptació de corregir-los amb retolador vermell, és massa tard. Això no ens salvarà de la destrossa ja feta.

Un llibre que ens abraça i ens acull, per tots aquells que han patit mals d’amor.