Sarinagara

Sarinagara
Philippe Forest
Barcelona, Sajalín editores, 2009

És un llibre rodó, on el principi i el final es troben en una perfecta harmonia, i d’una subtilesa extraordinària.

L’escriptor ens adverteix que havia tocat fons, d’ençà de la mort de la seva filla  que es trobava perdut en el no res, i en tals circumstàncies i dut per un antic somni d’infantesa que actua de guia i de connexió amb els sentiments actuals, decideix posar-se a escriure, alhora que marxar ben lluny. Intueix que la seva història ha de dur-lo cap al Japó.

Així doncs, el primer viatge en aquest indret del món el farà durant la primavera de 1999, i també hi haurà dos viatges posteriors. Un cop allà es documenta a fons de la vida i obra de tres artistes, un poeta, Kobayashi Issa, un novel·lista, Natsume Sõseki i un fotògraf, Yõsuke Yamahata, però també imagina, per això és una novel·la. I el més curiós és que podria haver passat així! Jo crec que tracta de tenir una bona empatia amb cadascun d’ells i se’n surt molt bé. És una manera d’anar més enllà i de fer-los més seus i també més propers a nosaltres.

Tots tres, a la seva manera, ens ensenyen com és de fragil i breu la vida humana i com, malgrat el dolor que això comporta, continuem drets.

sólo rocío – es el mundo, rocío – y sin embargo

L’autor diu “la experiencia de vivir abre el mismo abismo en toda existencia humana” i sobre els japonesos diu que són com nosaltres, que no hi ha cap misteri sobre l’ànima japonesa. Insisteix en una falsa saviesa que occident pretén veure amb poetes com ara Kobayashi Issa i d’altres.

La portada del llibre és una fotografia de Yõsuke Yamahata, presa a Nagasaki el 10 d’agost de 1945. Tot seguit us transcric què en diu Philippe Forest de les seves fotografies.

¿Quién vuelve a nosotros, desde lo más hondo del horror, de más allá del tiempo, desfigurado pero íntegro, en la intacta encarnación de la humanidad más verdadera? Las fotografías de Yõsuke Yamahata no conceden el paraíso de la posteridad a las víctimas de Nagasaki -sería demasiado grotesco-. Les ofrecen sólo la posibilidad de dirigirse a nosotros, desde la noche en la que se encuentran, como un signo desgarrado y amigo.

Increïblement bonic i en canvi tan trist. Malgrat tot, transmet moltes ganes de viure i de mirar cap endins. Tot un encert, un llibre que deixa empremta.