La Clivella

Doris Lessing
La Clivella
Traducció de Marta Pera Cucurell
Edicions 62, Barcelona, 2007

Llegendes orals molt antigues deien que en un principi no calien els mascles per fer criatures: no tenien clar si era la lluna, l’oceà, o potser un peix enorme que prenyava les dones. Un senador romà ja ancià, coetani de Neró, ens les vol donar a conèixer partint del material escrit per historiadors antics. Es tracta  d’unes cròniques que, segons ell, recullen la vida dels primers pobles de la terra; eres i eres d’història difícils de fixar en el temps, perquè encara no sabien mesurar-lo.

És un llibre amb uns arguments molt atrevits. La història es capgira, ens diuen que primer només hi havia dones, i que els homes van néixer de les dones molt més tard. A les primeres dones les anomenaven Clivelles (caçadores de peix, fabricants de xarxes, recol·lectores d’algues), i als primers mascles els anomenaven, primer, Monstres i, després, Ruixadors. L’acció comença en una riba del mar, concretament en un tall net a la roca –que també anomenaven Clivella–, a sota del qual hi havia un forat fondo. Les àligues hi jugaven un paper important i els nadons mascles també. Tot això us ho dic a tall d’aperitiu.

L’escriptora no deixa passar l’ocasió per apuntar com són els homes i com són les dones…. han passat anys i panys, però hi ha coses del seu comportament que no canviaran mai, així com tampoc les relacions entre ells. És emocionant  com  van desenvolupant nous costums, nous sentiments, noves idees. Com també  trobo encisadora la llibertat creadora de Doris Lessing. És un llibre per volar i per trobar-nos amb els nostres ancestres, en un mateix cel però en un panorama molt diferent.

Neixen normals, però amb el temps sembla que no pensin en res més que en el seu ruixador

Que pocs que som, que fàcil és morir