Una vida malaguanyada

V.S. Naipaul
Una vida malaguanyada
Edicions 62, Barcelona 2002
Traducció de Xavier Pàmies
233 pàgs., 24 €

Aquesta novel·la, titulada Half a Life en l’edició anglesa original, va aparèixer poc després que V.S. Naipaul rebés el premi Nobel, per “haver combinat narració perceptiva i observació incorruptible”. I es pot dir que conté tant una cosa com l’altra. Narra ­el procés de maduració del seu protagonista des de la infantesa fins als quaranta-un anys i observa l’angoixa i la confusió del món postcolonial. Segurament narra i observa “perceptivament” i “incorruptiblement” perquè la novel·la té part d’autobiografia. L’autor parla d’ambients marginals que coneix bé, d’injustícies socials i, sobretot, d’exili. Es podria dir que la paraula exili resumeix bé l’esperit del llibre.

La novel·la està formada per tres capítols que gairebé podrien funcionar de manera autònoma, però que junts dibuixen un quadre realista i desassossegador de la (mitja) vida del seu protagonista, una de tantes vides malaguanyades que, segons se’ns diu a la contracoberta, “s’escolen en silenci”. La primera part parla del pare del protagonista, que en l’Índia de la desobediència civil liderada per Gandhi fa, segons ell, l’única cosa noble que està en el seu poder, casar-se amb la persona de condició més baixa que pot trobar. Es casa, així, com a acte de protesta, amb una noia intocable de pell fosca que li provoca repulsió, el nom de la qual mai s’esmentarà en la novel·la.

Els  fills d’aquest matrimoni seran la Sarojini i en Willie, en qui se centrarà l’acció a partir d’aquest moment. En Willie, des de petit, considera el pare un hipòcrita i aboca la seva estimació en la mare. No obstant això, sap, o s’imagina que a l’Índia no l’espera un futur millor que el del seu pare, i això farà que hagi d’acabar acceptant el seu ajut per estudiar a Londres. Aquí és on comença la segona part, on es descriu amb molt de realisme l’ambient bohemi de la immigració londinenca dels anys 50s i on en Willie provarà de trobar una vida pròpia. Descobreix una sexualitat poc satisfactòria a través de les xicotes dels seus amics i aconsegueix publicar un llibre de contes sense gaire èxit. I de la mateixa manera que, temps enrere, havia fugit del futur gris que l’esperava a l’Índia anant a estudiar a Europa, ara escaparà del prejudici racial i de classe de la societat anglesa amb una segona fugida a una excolònia portuguesa d’Àfrica, on acabarà trobant la plenitud sexual. Plenitud que no el portarà a conèixer profundament la seva amant sinó  les seves pròpies necessitats. A partir d’aquí, trencarà la seva passivitat davant de la vida i adquirirà la determinació necessària per fer un canvi. Justament, l’acceptació conformista del destí és una qualitat hindú que Naipaul, com a descendent de brahmans, sap descriure perfectament.

Amb molta naturalitat narrativa, l’autor fa una excel·lent descripció de la marginalitat que, com a marca de naixement, pot quedar adherida a la pell durant tota la vida. En Willie neix com un pària en la societat brahmànica a causa de l’ascendència materna, passa a ser un immigrant en la societat anglesa, i acaba adquirint a l’Àfrica un “mig estatus” entre els antics colons i els colonitzats. Aquesta és, potser, la mitja vida a què es pot referir el títol original, més enllà del simple comptatge d’anys.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s